Versió per a imprimir

La Delegació de Memòria Històrica debat sobre “l'abandó” a les víctimes del franquisme

  • El MuVIM acull una Jornada Municipalista sobre la ‘Querella Argentina’, l'única denúncia oberta contra els crims del franquisme que s'instrueix en un jutjat de Buenos Aires
Imagen
05/04/2017

Més d'un centenar de persones van omplir ahir el Saló Gregori Mayans del MUVIM per a participar en la Jornada Municipalista sobre la Querella Argentina contra els crims del franquisme que organitzava la Delegació de Memòria Històrica conjuntament amb la Plataforma Valenciana de Suport a la Querella Argentina.

 

La diputada delegada de Memòria Històrica de la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo, va inaugurar l'acte explicant la implicació de la corporació provincial en la lluita contra la impunitat. En aquest sentit, Pérez Garijo va recordar que "la Querella Argentina és la única denúncia oberta en el món contra els crims del franquisme que, paradoxalment, s’instrueix a un jutjat de Buenos Aires." "Quasi 42 anys després de la mort del dictador, els crims d’assassins, torturadors, lladres de xiquets i xiquetes, colpistes… continuen impunes.

Tant l’ONU com el Consell d’Europa han retret diverses vegades a l’estat espanyol el fet d’abandonar les víctimes del franquisme. Mai s’ha pres declaració a cap dels culpables, inclús algun dels membres de la dictadura han ocupat llocs de responsabilitat en democràcia. Que la justícia d’un altre país estiga fent el que mai ha fet la nostra és una vergonya", va afegir Pérez Garijo abans de donar la paraula a Alberto Aznar, un jove advocat i membre d'Amnistia Internacional.

 

Aznar va explicar la darrera campanya engegada per Amnistía Internacional per a denunciar la impunitat dels crims de la guerra civil i el franquisme titulada "Justicia por navidad", en la qual s'assenyalava el fet que "quatre organismes de Drets Humans de l'ONU han advertit al govern espanyol que està incomplint el dret internacional deixant en profund desempar les víctimes i els seus familiars, negant el seu dret a la justícia i la veritat." "En particular, l'estat espanyol no pot escudar-se en la prescripció i extinció de la responsabilitat penal ja que la tortura, les execucions sumàries i la desaparició forçada poden constituir crims de lesa Humanitat", va apuntar Aznar.

 

A continuació, va intervindre el magistrat i portaveu territorial de Jueces para la democracia, Joaquim Bosch, qui va utilitzar la inhabilitació del jutge Baltasar Garzón com a exemple del tractament judicial a la investigació dels crims del franquisme. En la seua opinió, "hauria de provocar-se un canvi en el terreny polític per a remoure la judicatura i que torne a obrir-se el debat". "La derogació o la modificació de la Llei d'Amnistia per part del parlament espanyol  generaria un gran impacte en aquest sentit", va puntualitzar Bosch.

 

L’activitat de la plataforma valenciana

 

Llum Quiñonero va parlar en nom de la Plataforma Valenciana de Suport a la Querella Argentina, que va contribuir a fundar, i que des de la seua creació ha desplegat una intensa activitat en diversos àmbits. En l'institucional, Quiñonero va referir-se a la moció de recolzament a la querella argentina que es va aprovar al Ple de la Diputació de València el passat mes de desembre, a la moció en el mateix sentit que es va aprovar la setmana passada al Ple de l'Ajuntament de València i a la proposició no de llei per

la fi de la impunitat dels crims de la guerra civil i el franquisme que es debatia al Ple de Les Corts aquesta setmana.

 

Per últim, l'advocat de la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina (CEAQuA), Jacinto Lara, va fer un recorregut per l'esdevenir de la Querella Argentina -instruida per la jutgessa argentina María Servini de Cubría-, des de la seua interposició per familiars de víctimes del franquisme l'any 2010 en virtut del principi de jurisdicció universal. Entre els fets descrits per Lara destacava l'ordre emesa en setembre de 2013, amb fins d'extradició, per a la detenció de Jesús Muñecas Aguilar i José Antonio González Pacheco, alies Billy El Niño, ex agents de les forces de seguretat franquistes sospitosos d'haver comés tortures. L'extradició a Argentina va ser rebutjada per l'Audiència Nacional per considerar, entre altres arguments, que els delictes haurien prescrit. No obstant, Lara va insistir en la idea que "els crims de lesa Humanitat no prescriuen".

 

Finalment, va obrir-se un torn de debat amb un gran nombre d'intervencions en el qual el públic va incidir en la necessitat de "seguir continuant la lluita contra la impunitat des de tots els fronts". Així mateix, la diputada de Memòria Històrica va animar als municipis a seguir les passes dels ajuntaments de Vitòria, Pamplona i Barcelona i personar-se als jutjats espanyols en les causes de repressió. “A aquest respecte, podrán comptar amb l’assistència tècnica i jurídica de la Diputació de València”, va afegir.

Imatge tornar enrere

Subscipción al boletín de Noticias

Para darse de alta en el boletín de Noticias de la Diputación de Valencia introduzca aqui su correo electrónico:

Intranet